Pobres i Humils en Vocació d’Església,
Profecia d’ Esperança

La fe és acció, imprimeix moviment i direcció. “El poble que caminava a les fosques va veure una gran llum”. La història, en la seva ambigüitat i potència, forja la seva sostenibilitat i el seu futur en reciprocitat i interacció creixents, configurant-nos en un destí d’unitat. Caminem, en pluralitat i riquesa d’ètnies, cultures, religions i pobles, cap a un únic futur. Des de l’emergència de vida i esperança en la que ens experimentem, proclamem la humanitat en vocació de poble de Déu. La consciència de gràcia i elecció ens activa a diàleg amb tot el que és pobre i humil, singular i social, en anhel de vida i de salvació. Emprenem la mateixa trajectòria de Déu, que està intervenint a la realitat, com a sol•licitud i misericòrdia entranyables, per dur-ho tot a la seva consumació. Praxi i veritat, persona i societat en permanent dinamicitat entre singular i social, afermant-se i densificant-se en un temps de saviesa, reconciliació i esperança. Allò humà, des de les seves mateixes entranyes, ens és crit de revelació i apassionada creativitat històrica i social per a néixer en profecia de futur.