Pobres i Humils en Vocació d’Església,
Profecia d’ Esperança

El nostre grup arrela en una tradició creient que ens planta en l’entranya de la terra com a promesa i com a força alliberadora. La fe ens és història, acció, salvació, poble, humanitat. “He vist l’opressió del meu poble. Conec els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo i fer-lo pujar cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel”. Cada persona és origen generós de realitat des de la seva unicitat, situació històrica i interioritat, i creadora de relació i comunió. La persona emergeix des de l’abundància i la fragilitat del lloc social que la configura i determina. El nostre dinamisme social irromp en l’aparició de singularitats i autonomies des de l’energia per infantar llocs de socialització i relació. “La fe en Jahvé, Pare del Nostre Senyor Jesucrist”, ha de dur la passió creadora d’espais encesos d’entranyabilitat i implicació mútua. “On és ton germà?” Evangeli com a fraternitat i gestació de confiances que ens fan dignitat i testimonis del Déu que està venint en el crit i l’anhel de les persones i els pobles. Volem ser l’alternativa i la força de l’esperança enmig de la fragilitat, la humiliació i la injustícia de la terra.

Optem per una tasca social que susciti pensament i instauri processos d’alliberament. L’acció vol pensament. Els projectes, en la seva mateixa criticitat i eficiència, arrelen en impulsos de capacitació i fonamentació. Creiem en la dimensió profètica de les experiències existencials que ens encenen en nous nivells de comprensió del que és real i del que és possible. El fet d’endinsar-se en la complexitat de les realitats humiliants implica dur nous nivells de consciència i de coneixement de les possibilitats que aquestes comporten. Les situacions i les experiències crítiques sofertes generen energies i sentiments de dignitat i de justícia.

La dimensió sociocultural és presència del regne, dinamisme evangelitzador, unció de l’Esperit que ens constitueix en signes, en acció i profecia d’’un futur que a l’avui li obre camí de promesa. Recorrem la història com a humil alternativa humanitzadora en obertura i diàleg, complementarietat i col•laboració sincera amb d’altres iniciatives. Caminem vers una consciència global que ens configura com a relacionalitat i comunicació vertaderament independents i estructurals, capaç de constituir-nos en una única humanitat llançada a infantar justícia, riquesa i societat.

“El Senyor-Déu va prendre l’home i el va posar al jardí de l’Edèn, perquè el conreés i el guardés” (Gen 2,15). El coneixement ens fa nova responsabilitat i profunditat ètica. A mesura que el poder constructiu creix, som urgits a actituds de criticitat, totalitat i fonamentació. La ciència, en la seva mateixa potència, ens demana en una nova consciència de comunió amb el cosmos. Amb l’afirmació creixent de la subjectivitat, la matèria esdevé immensitat i possibilitat d’una interacció comunional cada cop més intensa. Optem per integrar i cercar un diàleg profund i creador entre humanitat i cosmos. El fet de cuidar i la gratuïtat perfilaran el tarannà i l’actitud vital de la nostra manera de ser món. Treballem per propiciar una relacionalitat justa i convivencial amb el cosmos i tot el que l’habita. Lluitem per la sostenibilitat del do de la vida i de l’univers.