Pobres i Humils en Vocació d'Església, |
El nostre grup ha sorgit des d’una consciència de salvació fonda, i des de la passió per ser història en dinàmica de creació i futur. Les nostres procedències i recorreguts ens estan constituint en un avui de gràcia i esperança. Som implicació i diàleg amb les realitats singulars, les seves recerques, i els seus anhels de vida i plenitud. Pronunciem el misteri de l’existència, el seu dinamisme i promesa, des de les nostres consciències vocacionals. Submergits en la complexitat i la pluralitat optem per obrir camins d’alliberament, de reconciliació i de comunió eterna. Travessats/es pel sentiment de ser temps, confiadament i tenaçment, volem escoltar el gemec i la paraula de les persones, situacions i pobles, i de tota la creació, que anhelen desplegar-se en la llibertat dels fills de Déu. Mobilitat i passió per fonamentar i rellançar cada existència en la seva millor potencialitat. Que res no s’acabi. Existència commovedora i joiosa per sostenir i recrear, atents i oberts al tu, als altres, i al misteri actuant que ens violenta i ens atreu a la justícia i dignificació de tothom. Ens sentim immersos/es en l’esdevenir, que ens sol•licita creadors/es, generadors/es de pensament, i entranyablement vinculats/es. Pobres i Humils en Vocació d’Església, Profecia d’Esperança, proclamem l’existència des de la llibertat de ser creients per afirmació de l’Únic. “És que estimes tot el que existeix i no et repugna res del que has creat, ja que no has fet res sense estimar-ho. Què podria subsistir si tu no ho volguessis? Què es podria mantenir si no ho haguessis cridat a l’existència? Tractes amb gran mirament totes les coses, perquè totes són teves, Senyor que estimes la vida” (Sv 11, 24-26). La fe ens ha pronunciat com a alternativa de llibertat i dinamisme de relació i comunió. Caminem des d’una existència que ens treballa i ens fa baixar permanentment als fràgils i als pobres, fins a patir el pecat i la humiliació. Som creients en un procés constant d’encarnació, afectabilitat i implicació. L’eclesialitat ens refon en el dinamisme de la creació, brollant i consumant-se en el misteri sant de l’alteritat, una alteritat que ens encén en lloança i obediència del Fill únic, de la plenitud del qual n’estem rebent un amor que respon a un altre amor. A l’Església som consagrats/es i guiats/es per l’Esperit per ser urgència del regne que està venint. Estem a la societat i a la història com un humil moviment profètic que busca generar futur i l’evangeli de l’esperança i de l’amor. Des de la consciència d’elecció i transcendència ens sentim gratuïtat i diàleg generós amb tot allò significatiu i diferent. “El vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d’aquests petits”. Cura, entranya i passió per definitivitzar allò breu i valuós. A l’origen d’aquest moviment hi ha homes i dones que se senten conduïts/es per l’Esperit a escoltar i convertir-se al designi de Déu, seguint la persona i l’evangeli de Jesús el Crist, en obediència a l’avui històric. “Tanmateix, jo no puc gloriar-me d’anunciar l’evangeli, perquè és una obligació que m’han imposat: ai de mi si no anunciés l’evangeli!” (1Co 9,16). A principis dels anys 90, des d’un discerniment permanent i opció decidida per la singularitat de cada persona, es troba el nucli del nostre inici, que ha anat avançant com una alternativa eclesial en una dinàmica interactiva i assembleària. Aquest grup, des dels Estatuts que el defineixen i estructuren, va ser erigit i aprovat com a Associació Pública de Fidels a la diòcesi de Pamplona i Tudela l’any 2007 per Fernando Sebastián. Posteriorment ha estat reconegut a les diòcesis de Vitòria i Bilbao. Reconeixem en el discerniment de l’Església la gràcia en la que l’Esperit ens ha llançat a la història. Vivim seguint les petjades dels humils de la terra, en comunió amb els creients, homes i dones de tots els temps, que ens encoratgen i ens sostenen amb l’esperança d’un cel nou i d’una terra nova. L’Associació Pública de Fidels, Pobres i Humils en Vocació d’Església, Profecia d’Esperança, es conforma en una única institució jurídica eclesial des de tres formes i alternatives de vida: Seguiment en itinerància activa, corporalizat en comunitats; seguiment en opció orant de l’Església, testimoniat en persones i comunitats, com a llocs eclesials de súplica del regne; seguiment laïcal, casats, cèlibes i solters arrelats en llocs existencials propis o en comunitat, que des de contextos i situacions específiques es configuren en projecte i alternativa que demanden autonomia i creativitat singularitzadora. Som una única església en la pluralitat de carismes. Des de la gràcia originària i fundant de ser vocació d’Església, acollint cada forma de seguiment, es discerneix i es genera tot el moviment profètic històric del grup. La vida fraterna és el nucli fundant i dinamitzador del seguiment i missió de l’associació. L’alternativa laïcal, en la llibertat i autonomia de què gaudeix, arrela en la vitalitat, la fecunditat i la gràcia comunitàries com a corporalitat i visibilitat eclesial. Cada existència i projecte de vida sorgeixen a la història i a l’Església amb el destí de personalitzar l’Església sencera. La vocació fa de les nostres persones identitats existencials fundadores carismàtiques. Aquesta densitat vocacional reclama un sòl eclesial que arribi a ser si i referència configuradors. Cada comunitat està cridada a fer néixer i a activar una eclesialitat oberta, integradora de les diferències, que conflueixi i es relacioni amb allò vivent i emergent de la història. Així mateix, cada comunitat és lloc de vida per gratuïtat, implicació i diàleg amb les realitats, que la fan proximitat, vincle i gestació del poble de Déu que travessa la història cercant la vida i la salvació. Es procura una interacció profunda i dinamitzadora a l’interior de l’associació, en una dinàmica de discerniment i evangelització. Les trobades, enviaments, projectes, fòrums, i relacions entranyables originen un moviment i una comunió intensos.
|